Historia de la lliteratura

Tablilla sobre'l diluviu, del Poema de Gilgamesh, (c. sieglu VII e.C.), Muséu Británicu.

El términu Historia de la Lliteratura referir a una de los trés disciplines de la Ciencia de la lliteratura, aquella que se sirve del puntu de vista diacrónicu y inxertar tantu nesa serie disciplinar lliteraria de la Filoloxía como, de segundes, na Historiografía especial o por conceutos. La Historia de la lliteratura ocupar del estudiu de les obres lliteraries, entendiendo por éstes les yá eminentemente artístiques o bien en sentíu xeneral les de cultura, arte y pensamientu, o definibles, según cierta crítica, como obres o testos "altamente ellaboraos". La disciplina, tan antigua como la cultura humanística, algamó a fines del sieglu XVIII el so culminación como "Historia Universal de la Lliteratura", de calter comparatista de la que totalizador de les distintes cañes de les Lletres y les Ciencies, en correspondencia col conceutu ilustráu de Lliteratura. Pela so parte, nel sieglu XIX tuvo llugar la gran y múltiple ellaboración historiográfica de les Lliteratures Nacionales, constituyíes a partir del criteriu de llingua. La historiografía lliteraria caltién una necesaria rellación estable y de complementariu cola Crítica lliteraria y la Teoría de la Lliteratura, al igual que cola metodoloxía comparatista na midida na que supere la concepción llindada de Lliteratura Nacional o apuerte a dalguna determinación d'oxetu cultural más estensu que'l de llingua, o a dalgún proyeutu xeneralista d'universalidá.

La primer Historia de la Lliteratura Universal foi la redactada orixinalmente n'italianu por Juan Andrés: Dell'Anicie, progressi y stato attuale d'ogni letteratura (Parma, 1782-1799) y n'español como Orixe, progresos y estáu actual de tola lliteratura (Madrid, 1784-1806). La primer Historia de la Lliteratura Española foi la escrita n'alemán por Friedrich Bouterwek (1804).


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search